Jerònima Bonafé Ramis, presidenta de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, presidenta de AMCAE i vicepresidenta del Grup de Treball de Dones del COPA-COGECA.

Aquesta setmana el Parlament Europeu ha votat per majoria l’informe sobre l’Estratègia de la Granja a la Mesa, un estudi en el qual analitza l’impacte que tindrà la nova Política Agricola Comuna (PAC), que va encaminada a la millora de la sostenibilitat econòmica i mediambiental de l’actual sistema alimentari. La PAC introdueix el concepte de ecoesquemas que suposen un nou règim de pagament per a promoure la protecció del Medi Ambient i el clima. Es tracta de pràctiques bonificables voluntàries que busquen incrementar la sostenibilitat mediambiental de les explotacions.

Des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears valorem aspectes positius d’aquesta, entre elles el paper fonamental de les cooperatives com a instrument essencial per a incrementar el valor afegit dels productes dels agricultors, millorant la seva posició en la cadena de valor. Però entenem que es realitzen una sèrie proposades que posen en perill la sobirania alimentària de la UE, i per tant de territoris tan sensibles com les nostres illes.

Segons aquest estudi del Joint Research Centri (JRC) de la Comissió Europea, algunes de les mesures enfocades a fer més sostenibles les explotacions agrícoles implicaran importants reduccions en els rendiments de la producció agrària de la UE. Aquestes reduccions vindrien acompanyades d’un increment en els preus que no es repercutirien en el productor ja que aquest sofriria un augment encara major de les seves despeses.

A més, en ell es reconeix que, per si sola, la PAC no aconseguiria una reducció global en l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Això es deu al fet que el dèficit de producció a la UE es traslladaria a tercers països en els quals no es garanteixen les mesures mediambientals que promou la PAC.

Seria necessària una estratègia global perquè les mesures tinguessin un efecte real en la reducció de gasos d’efecte d’hivernacle i en la utilització de fitosanitaris, entre altres. Mentre que no s’exigeixi a tercers països les mateixes condicions que s’apliquen a la UE, només s’estarà exportant la contaminació, augmentarà la dependència alimentària i es reduirà l’exportació d’aliments. Això no beneficia al consumidor de la UE, que troba els comerços productes amb dobles estàndard, els marcats per la UE i els dels tercers països. Els esforços dels agricultors i cooperatives europees no es traduirien en beneficis mediambientals globals.

En el cas de les illes, algunes de les mesures enfocades a la sostenibilitat i a la reducció en la petjada de carboni que fomenta la PAC són de difícil aplicació, la qual cosa pot provocar que molts agricultors es quedin fora de les ajudes. A més, el sector ramader veu qüestionat el seu paper en la nova PAC, promoguda per alguns grups de pressió. El rol de la ramaderia extensiva és fonamental a les illes.

La PAC representa al voltant d’un terç del pressupost de la UE, la qual cosa suposa un gran esforç per part de tota la ciutadania europea. Ens sembla vital que aquest esforç serveixi per al manteniment de l’activitat agrària de les Illes Balears, no sols des del punt de vista de sostenibilitat mediambiental, sinó donis del punt de vista econòmic i social. La pandèmia ha demostrat la importància de tenir un sector agroalimentari eficient. Posar en marxa aquestes propostes de l’Estratègia de la granja a la Mesa sense tenir en compte l’estudi d’impacte posen en perill el sector agroalimentari de les illes i de tota la UE.