Instruments de suport a les cooperatives agroalimentàries en la nova PAC

Por Ramón Armengol, presidente de la COGECA.

El paper del COPA i la COGECA en la negociació de la Reforma de la PAC ha estat essencial per a sensibilitzar a la Comissió, al Consell i al Parlament Europeu sobre la importància d’aquesta Política i la necessitat de tenir en compte l’opinió de 14 milions d’agricultors, les seves famílies i de les seves 22.000 cooperatives a la UE.

La PAC és una política crucial en la construcció de la UE. És present en l’actual Tractat de Lisboa en els seus articles 38 i 39 que estableix que la UE definirà i aplicarà una política agrícola comuna seguint una sèrie d’objectius destinats a incrementar la productivitat, l’estabilitat dels mercats, garantir la seguretat dels proveïments, garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola i assegurar al consumidor productes alimentaris a preus raonables. Objectius tots ells encara vigents.

La Reforma de la PAC 2023-2027 promou una sèrie de canvis respecte a l’actual període. Més enllà de la posició política que el COPA i la COGECA han traslladat, l’actual PAC pot ser una oportunitat per a les cooperatives agroalimentàries europees i per tant espanyoles. Actualment hi ha 22.000 cooperatives a la UE, un de cada dos agricultors comunitaris és soci i produeixen la meitat dels aliments que consumeixen els europeus.

Les cooperatives són empreses propietat dels agricultors que decideixen unir-se per a millorar la seva posició en el mercat, avançar en la cadena alimentària, realitzar inversions conjuntes que de manera individual no podrien fer, ser més eficients productivament i aprofitar les oportunitats de mercat. Quan un productor forma part d’una cooperativa, té l’oportunitat de deixar de ser mer proveïdor de matèria primera barata i formar part d’empreses capaces de captar el valor afegit de la cadena i participar d’ell.

Elements en la nova PAC

La nova PAC estableix varis i importants elements perquè els Estats membres (EMs) puguin fomentar les cooperatives agroalimentàries i la seva integració. En el primer pilar existeixen diversos instruments de suport a les cooperatives a través de la figura de les Organitzacions de Productors. El sistema d’ajudes especifico del sector de les fruites i hortalisses és el paradigma de sistema que des de les cooperatives espanyoles, però també des de la COGECA, creiem que és el model idoni per a concentrar l’oferta i millorar la posició dels productors en la cadena de valor. Per a beneficiar-se d’aquest sistema s’han de constituir Organitzacions de Productors, OPs, amb visió empresarial formades i controlades pels propis agricultors, com són les cooperatives.

Un altre sistema de suport a les cooperatives en la PAC és el del sector del vi, on una de les accions que els Estats membre (EM) poden aplicar és el suport a Organitzacions de Productors, mesura que Espanya no inclou en el seu pla nacional de suport al sector del vi.

Una mesura llançada des d’Espanya

La nova mesura més significativa que ha estat inclosa en aquesta Reforma PAC ha estat l’extensió del sistema d’ajuda de fruites i hortalisses als altres sectors agraris. L’aplicació d’aquesta mesura és voluntària per als EMs en el marc del desenvolupament dels seus respectius Plans Estratègics, que poden decidir dedicar fins al 3% del pressupost dels pagaments directes a fomentar aquestes intervencions sectorials a través del sistema de OPs. La inclusió d’aquesta mesura en la proposta inicial de la PAC va ser fruit d’una intensa labor per part de les organitzacions cooperatives d’alguns Estats membres com Espanya, i també del COPA i la COGECA, que demanaven mesures de concentració de l’oferta i de foment de l’organització dels agricultors en el mercat com una mesura estructural necessària per a fer front al desequilibri existent en la cadena de valor.

A Espanya, el Ministeri d’Agricultura ha proposat aplicar aquesta mesura de creació i desenvolupament d’Organitzacions de Productors en el sector de l’olivar de baix rendiment. D’altra banda, França podria aplicar aquesta intervenció per als sectors de flors i plantes, així com alguns sectors ramaders i Eslovàquia a diversos sectors com el lacti. Crec necessari que siguin molts els EMs que apliquin aquesta mesura perquè actuacions finançades conjuntament tenen una eficiència major que finançades de manera individual.

“Actuacions finançades conjuntament tenen una eficiència major que finançades de manera individual”

També el marc de la política de desenvolupament es contemplen diverses intervencions susceptibles de ser utilitzades per a impulsar als productors i les seves cooperatives. Per exemple, a Espanya la Llei 13/2013 fomenta la integració cooperativa a través dels fons de desenvolupament rural en el marc d’un Pla Nacional de Desenvolupament Rural l’objectiu del qual és incentivar a les diferents cooperatives dels diversos sectors a treballar junts, sobre la base d’uns criteris de dimensió i de nombre de productors exigits, per a millorar la posició d’aquestes empreses en el mercat i, per tant, millorar la posició dels seus socis productors en la cadena. És un instrument important que els Estats membre poden desenvolupar en el marc de la PAC i pel qual Espanya va apostar en el seu moment i mantindrà en la pròxima PAC a partir de 2023.

D’altra banda, també en el marc de la política de desenvolupament rural existeixen, entre altres, intervencions en el marc de les inversions en actius físics i de la cooperació que poden adaptar-se al foment i millora de les empreses cooperatives, o la mesura d’assessorament on les cooperatives poden jugar un paper important, etc.

Per tant, existeix un ventall de mesures que possibiliten un cert suport o priorització al cooperativisme en el marc de la PAC. Per això, és important que les organitzacions representatives del cooperativisme agroalimentari dels diferents països instin els seus Ministeris a incloure aquestes intervencions i dissenyar-les de manera adequada en els seus respectius plans estratègics.

També en el marc del Programa Next Generation EU les cooperatives poden beneficiar-se de suport a inversions per a fer costat al sector en la seva transició ecològica.

No puc acabar aquest article sense fer referència a la importància de les cooperatives en la cerca de la sostenibilitat, no sols econòmica i social sinó també ambiental. Aquestes empreses, propietat dels agricultors, generen un major valor perquè l’agricultor aprofiti, per exemple, les oportunitats dels mercats exteriors però, a més, perquè pugui invertir en projectes de sostenibilitat ambiental com l’eficiència energètica, optimització de l’aigua, millora dels sòls, en economia circular, aprofitar els beneficis del carbó farming, etc. Tots aquests projectes, allunyats de les possibilitats de la iniciativa individual, fan de les cooperatives un pilar essencial en l’aplicació del Pacte Verd i, en concret, de l’Estratègia de la Granja a la Mesa, ja que són capaces de desenvolupar aquest tipus de projectes de manera conjunta.